EL LLIBRE DE LA SELVA... UN CONTE O UNA REALITAT?

L'ADORABLE HISTÒRIA D'UNA XIQUETA QUE VA CRÉIXER JUNT ANIMALS AFRICANS

               

Tippi Degré és una jove francesa que va créixer i es va criar a Namíbia, Àfrica. Filla de dos cineastes francesos i fotògrafs de vida silvestre, Alain Degré i Sylvie Robert, va passar gran part de la seva infantesa envoltada de naturalesa i aventura.

        A diferència de la gran majoria, Tippi no va tindre una infància comuna. La seva companyia durant els seus primers 10 anys van ser animals de la sabana africana i algunes de les tribus en les que vivien.

      La història d'aquesta nena, avui convertida en una dona de 24 anys, sembla el viu ressò de les aventures dels personatges en El llibre de la selva. Durant la seva infantesa, el seu “germà” era un elefant, el seu millor amic era un lleopard, i el seu pati posterior era el desert africà.

    Va estar en contacte amb alguns dels animals més perillosos del país, i fins i tot es va fer amiga dels membres de la tribu Himba i Kalahari. Ells li van mostrar com sobreviure a força d'arrels i fruits secs, i fins i tot li van ensenyar a parlar la seva llengua.

  

     Als pocs mesos de nascuda, la xiqueta explorava el terreny africà i el desert de Namíbia, on es va fer amiga d'animals com Abu, un elefant de 28 anys d'edat. Tippi semblava no tindre por i va connectar amb Abu quan encara no tenia ni un any d'edat. Mirava cara a cara a l'animal i parlava amb el, convençuda de què podia entendre les seves paraules. “Ella semblava comprendre la mentalitat d'aquests animals”, explica la seva mare, Sylvie. “A més creia que els animals tenien la seva grandària i que eren realment els seus amics”.

     “Els agricultors sovint rescaten animals orfes i els *crían a la seva casa”, aclareix *Sylvie.“De vegades són mansos o estan acostumats als éssers humans, i és per aquest motiu que *Tippi va ser capaç d'estar tan prop d'ells”. Hi ha fotografies que mostren, per exemple, a *Tippi xuclant-se el dit al costat de *Mufasa, un jove cadell de lleó. Altres imatges la mostren feliç en el llom d'un estruç, o ficada al llit al costat d'un lleopard.

     Una vegada acabada l'aventura africana es van traslladar a Paris, a la fi de l'any 1999. Durant els primers anys a la seva nova casa, la jove va assistir a una escola normal però es sentia diferent als altres nens, per la qual cosa va acabar sent educada a la seva casa. Diu haver-se sentit asfixiada per la falta d'espai a la ciutat, i pel fet que els estrets carrers entre els edificis no li deixaven veure el cel.

    Tippi va tornar a Àfrica per fer sis documentals sobre la naturalesa per Discovery Channel. També és coneguda, entre altres coses, per la supervisió dels tigres a Fort Boyard, enfront de les costes de França. “Havíem viscut amb suricatas en el desert de Kalahari per sis anys abans que naixés Tippi. El que teníem per oferir-li a un nen era fantàstic en comparació del que podríem haver estat capaços d'oferir-li en una ciutat” opina la seva mare.

MUNTANYES?

       A primera vista, aquestes fotografies semblen muntanyes, fent guàrdia en un univers fosc que podriem trobar en una novel·la de Tolkien. Però mira de nou: Aquestes imatges són en realitat les ones del mar, capturats en el seu punt màxim d'accident. 

       El fotògraf Ray Collins és l'home darrere d'aquestes imatges, que semblen capturar moment més crucial de l'onada, just abans que trenquen i s'enfonsen en l'aigua. Collins va comprar la seva càmera en 2007 amb l'esperança de disparar fotografies als seus amics surfistes, però ràpidament va veure que tenia una habilitat especial per fotografiar l'aigua. 

       Les seves fotos han tingut un gran èxit, de fet, s'han utilitzat en les campanyes internacionals de National Geographic, la Patagònia, i Apple. Totes aquestes fotografies son de la pàgina web de Collins, juntament amb un curtmetratge titulat "SeaStills", que Collins descriu com una "pel·lícula sobre el que l'impulsa a crear". Pega-li una miada i preparat per veure el mar d'una manera que mai has vist abans. 

The Now - Ray Collins from Ray Collins on Vimeo.

Edelkrone posa al dia la seva gamma d'accessoris de butxaca per a vídeo amb els Pocket Skater 2 i Pocket Rig 2.

    El fabricant turc Edelkrone s'ha especialitzat en els últims en anys en la creació d'accessoris per a vídeo summament portàtils, lleugers i versàtils. Seguint aquesta línia la companyia ha presentat aquesta setmana els Pocket Skater 2 i Pocket Rig 2, tots dos concebuts per treballar amb càmeres lleugeres i que, com el seu propi nom suggereix, caben en la butxaca.

     Amb 500 grams de pes i capaç de suportar equips de fins a 2,5 Kg, el Pocket Skater 2 és la segona generació d'aquest minúscul i plegable dolly de taula de tres rodes (el model pioner ja va ser presentat en el saló NAB 2014) per realitzar travellings i desplaçaments de càmera suaus sobre qualsevol superfície llisa.Incorpora de sèrie a més un altre producte de la signatura, el Flex-Tilt Head, un petit capçal articulat que permet posicionar la càmera en diferents angles i altures respecte a la base.

     El Pocket Rig 2, per la seva banda, és un suport de càmera que compta amb un braç desplegable que es pot recolzar contra el pit o subjectar en el cinturó a manera de monòpode en miniatura. Compta a més amb dues barres extraïbles de 15 mil·límetres de diàmetre per acoblar accessoris com a filtres, una matte box o un sistema de follow focus. 

     El seu pes és de 750 grams i s'acobla a la càmera a través de la rosca per a trípode.El Pocket Skater 2 i Pocker Rig 2 es poden adquirir en la tenda on-line de Edelkrone per 220 i 240 €, respectivament.

VALENCIANADA

        Coneixem la ciutat de València, però, especialment per a aquelles persones que vivim a comarques, sovint no sabem anar més enllà del centre comercial. És per això que la xarxa 1entretants ha organitzat una activitat adreçada als nostres joves que els ha de permetre saber localitzar qualsevol punt de la ciutat tot combinant els mitjans clàssics amb l’ús de les darreres tecnologies (internet mobile, geolocalització, xarxes socials, codis QR, realitat augmentada …). Una experiència basada en la Barcelonada 2.0 desenvolupada per la xarxa LaceNet del Bages (Catalunya)

        Segur que heu estat a València un munt de vegades. Però… sabríeu arribar a llocs on no heu estat mai? sabríeu eixir del centre comercial i orientar-vos? Demostreu-nos que sou capaços de desplaçar-vos per la ciutat, agafar el metro, el bus; i orientar-vos amb el mòbil, gràcies a les diverses aplicacions de geolocalització. Ho emprenem?

L’objectiu de l’activitat és, entre tots els centres participants, geolocalitzar en un únic mapa interactiu els principals punts d’interès de la ciutat.

COM?

      Es dividiràn els alumnes, en grups de 4, cercaran 5 punts concrets de la ciutat. L’activitat els ha de permetre saber localitzar qualsevol punt de la ciutat tot combinant els mitjans clàssics amb l’ús de les darreres tecnologies (internet mobile, geolocalització, xarxes socials, codis QR, realitat augmentada …). El professorat coneixerà en tot moment on es troben els alumnes mitjançant les eines de geolocalització. Els llocs que visitaran els alumnes es faran públics mitjançant la xarxa social Instagram.

Pont del Real amb diferents participants d'altres centres.

        Els joves s'han mogut solos per València entre les 9,30 i les 13,30 h. repartits en més d'un centenar de grups de quatre o cinc estudiants. Cada equip havia de localitzar quatre dels 70 punts d'interès que figuren en les 70 targetes que han dissenyat els 50 professors que participen en el projecte. Entre aquests punts hi havia monuments, hospitals, biblioteques, ponts, jardins, museus, facultats universitàries... En cadascun d'ells havien de resoldre un enigma relacionat amb la història, la ciència, la literatura o l'arquitectura.

  

Museu de Belles Arts amb les alumnes de 4t d'ESO

        En el seu recorregut havien de dissenyar una ruta lògica, a peu o en transport públic, amb el menor cost econòmic. Per això havien de conèixer la tarifes de metre o autobús, calculant si li surt a compte adquirir un bono bus en lloc del bitllet senzill i saber com comprar un, alguna cosa que segons l'Informe Trepitja no saben fer un de cada tres adolescents de 15 anys. A més, a través de Instagram i Google Maps, han georreferenciado les autofotos o «selfies» que es facin per demostrar que havien aconseguit la seva meta i al mateix temps elaborar un mapa geocolaborativo en internet.

     

 

    L'activitat ha sigut tot un èxit, acollint 735 estudiants d'Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat i Formació Professional (FP) de 16 instituts públics i un concertat procedents de 12 municipis per participar en una original Jincana tecnològica en la qual, mòbil en mà, a més d'aprendre a moure's sols per la ciutat han geolocalizar 70 dels seus punts d'interès.

MUVIM - Lloc selecionat per a dur a terme l'activitat, on es realitzara l'inici i el final d'aquesta.

        Més informació en el periòdic digital Levante, La Veu, o la web del nostre centre IES Jordi De Sant Jordi