I ací teniu unes imatges del resultat final. Els alumnes crearen uns àlbums i s'encarregaren de les enquadernacions i el packagin.
L'experiència obtinguda en aquestes pràctiques ha sigut molt gratificant. El fet que el meu institut fora un poc conflictiu i de nivell econòmic baix, ha fet que puga descobrir diferents aspectes de la nostra educació. En relació amb l'educació artística, he vist un gran nivell de motivació i entusiasme per part de les professores, les quals intenten fer el possible per a què els alumnes gaudeixin al màxim de la seua assignatura. Com ens conta María Acaso (2014), els professors, a l'igual que tot el món que treballa en el sector de l'educació al voltant de la creació i l'expressió del coneixement, manipulem y conduïm als alumnes pel camí que nosaltres més adequat trobem per a la seua formació. En una certa mesura, el nostre paper s'aproxima al de persuadir-los per a què seleccionen la millor via per a ells.
Partim d'un treball profundament intel·lectual com és l'ensenyança, la qual esta lligada a la transformació de la realitat. Aquesta transformació, pren una direcció, que sovint som els mateixos docents els que escollim quin punt de vista decidim prendre. És ací com diria María Acaso, on ens dividim en docents CREADORS o REPRODUCTORS. En el cas del centre en el qual he estat crec que les professores són creadores, ja que intenten innovar en la matèria, ajudant als alumnes a integrar-se i desenvolupar-se en un ambient emmotllat a les seues necessitats. Els alumnes d'educació plàstica no disposen d'un llibre per a l'assignatura, al qual jo he estat sempre acostumada a utilitzar. En canvi utilitzen làmines que la professora imprimeix, organitzades per diferents temes, les quals són arxivades en acabar l'activitat. D'aquesta forma hi ha un seguiment més proper de les activitats realitzades i una bona organització del treball. La nostra principal tasca és motivar als alumnes, fer que se'ls active el xip, i trobar un camí entre el plaer i el saber, el qual ens ajude a conduir-los a la recuperació de la seua passió per determinats temes i que a més aquest interès els anime a explorar i endinsar-se en diferents matèries.
En l'àmbit tecnològic he vist un petit retard per falta de recursos econòmics. Tot i això molts dels professors cada vegada intenten iniciar-se més en aquest món per introduir-lo en la seua educació i fer més acollidora la seua assignatura. És un fet, el qual he pogut comprovar de primera mà, que els alumnes mostren més interès quan relacionem les noves tecnologies amb les matèries impartides. Pel que fa a l'educació artística, incloure aplicacions per facilitar l'aprenentatge del sistema dièdric o dels colors llum, o utilitzar els ordinadors per veure les diferents possibilitats de disseny i edició que ens aporten, milloraria a la comprensió i realització d'aquestos. L'educació artística deu ser diferent de la impartida habitualment, ja que necessitem una gran motivació per a captar els seus interessos, i fer d'aquesta manera, una realització plena de l'alumne (Jové Pares, 2002).
Finalment he de dir que malgrat alguns problemes obtinguts en els sistemes electrònics del centre, ha sigut una experiència molt grata. Sóc una persona que li agraden molt les noves tecnologies i veure un institut en tan pocs elements en els quals poder treballar m'espanta un poc. Però després vaig comprendre que el que havia de fer era emmotllar-me a l'espai i treballar en els recursos disponibles. Gràcies açò he descobert que és molt gratificant treballar en diferents aplicacions de mòbil, el qual és una ferramenta a l'abast de qualsevol persona. En definitiva ha sigut una vivència molt emotiva la qual ens ha ensenyat moltes experiències les quals no podem aprendre en cap assignatura del màster fins que no les vius en primera persona.
